Fruit d’aquesta gran atracció, Joan Miralles i un gran seguit d’aficionats blanc-i-blaus de la vila s’han marcat la tasca de reunirlos a tots sota el paraigües de la Penya Espanyolista de Ripollet. El seu objectiu, igual que el del club: volar ben alt.
Revista de Ripollet: Amb quins objectius alça el vol la penya espanyolista?
Joan Miralles: Primer el que s’ha de fer és consolidarla i dins la nostra massa social, en les nostres possibilitats, fer que el nom de l’Espanyol soni ben fort a Ripollet.
Volem fer vàries coses com actes, col·loquis per crear caliu de la gent de l’Espanyol a la vila. Volem portar les copes del Rei un dia o instal·lar-nos a la rambla com associació quan hi hagi activitats culturals.
RdR: Per tant, Ripollet ja pot presumir de tenir associacions de Barça, Madrid i Espanyol.
J.M.: Bé, ara des del mes de setembre hem d’estar reconeguts legalment. Els papers estaven presentats a
la Generalitat de Catalunya, però com hem arrencat en període vacacional ha estat una mica en punt mort la legalització com a penya. Però ja vam estrenar-nos en un acte, el 24 de juliol al Centre Cultural, amb dos catxondos com Sergio Fidalgo i Nacho Julià i, segurament, vindrà més gent quan obrim la penya.
RdR: Com a associació, per tant, encara no anireu a Cornellà – El Prat?
J. M.: De moment anirem, però com a socis. Et quedaries sorprès de la quantitat de socis que hi ha aquí a Ripollet. Censats són 107. Impressionant. Si comptem que el Barcelona, amb tota la gran massa social que té, supera els 300 i tenint en compte que han vingut a viure a la vila gent de la ciutat comtal, doncs, aquesta mica més de cent pericos és una xifra prou important com per moure la creació de la penya. M’he quedat sorprès que gent molt coneguda del poble és de l’Espanyol. No ho hagués dit mai.
RdR: Noms coneguts com quin o quins?
J.M.: Gent del poble, molt coneguda, que són socis... (Somriures)
RdR: Encara hi ha gent que s’amaga dir que és del RCD Espanyol. Per què?
J.M.: Bé, no. La frase: “La força d’un sentiment” és la millor definició. Resumeix més bé el que és ser de
l’Espanyol.
RdR: Havent-hi aquests números d’aficionats blanc-i-blaus, per què s’ha trigat tant en agruparlos?
J. M.: El problema que teníem és que la gent per fer coses d’aquestes ha d’estar engrescada. Mala uradament, ha crescut un sentiment molt fort de gent envers l’Espanyol arrel de fets com la final de la UEFA aGlasgow o el patiment tan gran d’aquest any. Imagina’t que hagués baixat a Segona amb la inauguració d’un nou estadi, podia haver estat una gran hecatombe. Estic convençut que enguany ha salvat al club la gran afició que té. Aleshores, una sèrie de gent amb inquietuds d’aquí el municipi, hem decidit muntar la penya i mirar que el nom de l’Espanyol soni a Ripollet.
‘No hagués dit mai que gentconeguda del poble és perica’
RdR: Qui són els padrins de la Penya Espanyolista de Ripollet?
J. M.: Uns quants. Alguns d’ells són Jordi Monzó, el Pepito de Cal Mas, Francisco Javier Tapia, un gran
baluard i que val la pena comptar amb ell, perquè és un noi que s’implica molt, té una gran voluntat i unes grans dots per fer feina. I a partir d’aquí ha vingut gent, gràcies a la publicitat, hi hagut com un despertar que m’he quedat sobtat. La nostra base de fundar aquesta penya és la cordialitat. Som aficionats al futbol i volem gaudir d’aquest esport. Tenim bones relacions amb tothom, per exemple, amb en Joan Giménez, president de la Penya Barcelonista de Ripollet, m’uneix una amistat des de jove. I pensem fer activitats conjuntes com ara un partit de futbol sala entre les dues agrupacions. El que hem de fer és poble i cadascú representant a la seves aficions amb tota la cordialitat i harmonia del món.
RdR: S’ha demanat assessorament a d’altres penyes per engegar l’espanyolista?
J.M.: Inclús en Joan Giménez, que és una bellíssima persona, se’m va oferir en el que fes falta, si necessitava alguna cosa o document. Sempre és d’agrair. Ell serà culer i jo perico, però l’amistat és el primer que hi ha.
RdR: Amb aquest bon ambient, és possible fer d’altres actes conjunts en comptes de partits de futbol?
J.M.: És qüestió de fer caliu i disfrutar del futbol. El que no pot ser és que perquè un sigui del Barça, Madrid, Espanyol o Betis es generin enfrontaments. No és el nostre tarannà ni la idea de la penya. L’únic que volem és fomentar el nom del nostre estimat RCD Espanyol a Ripollet i que els pericos volem ben alt.
RdR: Pel que fa al local o seu de la penya, quin serà el vostre punt de trobada?
J.M.: Teníem dues opcions. En Julian Villegas, propietari del Caliu, a qui li estem molt agraïts per la seva predisposició, ens va oferir el seu establiment i també ens van oferir L’Eixida, restaurant en el qual, molt probablement, ens instal·larem. Lògicament, ara que arranquem no tenim el poder ni la sort que han tingut les penyes de Madrid o Barça, que ha trigat molts anys a tenir el seu local. Ara per començar depenem d’un lloc que cada quinze dies ens asseguri que ens obrirà per veure l’Espanyol quan juga fora.
RdR: El club us ha brindat el seu suport, ajuda i demès per tirar endavant amb la fundació?
J.M.: L’Espanyol es mor de ganes per tenir una penya a Ripollet. Fa molts anys que van darrera d’això. Comptem amb tot el suport del president de penyes, Alberto Ariza, que precisament és d’aquí Cerdanyola, i de la federació de penyes. Això és una gran ajuda per a nosaltres.
RdR: A dia d’avui quina és la xifra, aproximada, d’afiliats?
J.M.: Comencem amb unes 30 o 40 persones. En el primer acte que vam fer ja es van aplegar un gran nombre de persones.
RdR: Què ha de fer algú per ser de la penya espanyolista?
J.M.: Volem fer un dia un acte per tal de donar telèfons i demès per a que els interessats es puguin fer socis sense problemes. Només es cobrarà una quota mínima, però ara el que ens interessa és fer arribar a la gent a l’Estadi de Cornellà – El Prat mitjançant autocars. I degut a la meva professió, provarem de fer algun desplaçament com, per exemple, Saragossa, Pamplona o València. A més a més, farem un sopar d’inauguració en el qual, si Déu vol, comptarem amb gent molt notable de l’Espanyol. A part, ens faria il·lusió la presència de dos exjugadors blanc-i-blaus i fills de Ripollet, Manel i Juan Martínez. Tot això serà cap a octubre o novembre.
RdR: Espera algun tipus de crítica del poble?
J.M.: L’Espanyol està pagant una sèrie d’estigmes. El club el van fundar uns universitaris catalans, la primera seu estava a la Plaça Universitat i no sé si és pel nom, però es diu Espanyol perquè ho feien per diferenciar-los amb els equips estrangers de Barcelona. Però l’Espanyol de política no hi entén, sap d’esport.
RdR: Aquest estiu la família espanyolista ha viscut la tràgica mort de Jarque. Com ha estat el cop a la penya?
J.M.: Molt dur. Això és molt fort. Com a futur president de la Penya Espanyolista de Ripollet vaig estar a la porta 21 de Cornellà - El Prat. Diumenge, dia 9, quasi tot el dia, i dissabte 8, també.
Albert Hernàndez
